El final d'una nissaga

Avui fan l'enterrament de la tia Conxita, fins aquí res d'estrany, cada dia va morint gent i en neix d'altra, però com passa a cada persona, té uns lligams familiars concrets i ella s'ha convertit en l'última de marxar de la generació de principis del segle XX. La tia Conxita era la germana petita del meu iaio Antonio de Calaceit i havia nascut a l'any 12 (1912) tenia 87 anys, vuitanta i set, pronunciant la i entre el vuitanta i el set, tal com es diu a Calaceit i com molta altra gent d'aquell poble ha viscut molts anys. Ara ja no queda ningú d'aquella generació a la família i l'arbre va baixant, aprofundint cada vegada més les seues arrels i fent més amples les seues rames.
Per a mi la tia Conxita era una de tantes ties i parentes que teníem a Calaceit i que formava part d'aquells itineraris de visites que fèiem de petits quan hi anàvem els dies de festa o algun diumenge. Tota una ruta per dins d'aquell poble fantàstic, entrant a la casa exacta. Fent la xerrada, menjant panadetes i altres cócs deliciosos, i les ties (i els oncles) veient els xiquets dels nebots. La tia Conxita, la tia Espina, la tia Dominga i l'oncle Jaume, la iaia Angeleta i el iaio Antonio. Només queda la tia Maria, la dona de l'oncle Manuel, que sent la més jove li toca esperar una temporada més.
Però el relleu està garantit, perquè les ties seguixen estant allà, les filles de les ties ara agafen el nou títol i ens esperaran allà els dies de festa, alguns ja no hi viuen, però els dies de festa també hi són, no fos cas que els anessim a veure i no hi hagués ningú.
A veure si hi anem a l'estiu a fer la ruta de les ties, que segur que volen veure els sagals...