L'ASGORFA

Tot llegint a Carme Meix

2009-06-26T13:33:00.000-07:00

Per sant Jordi vaig col·laborar en la lectura de fragments d'autors catalans i vaig voler triar la gandesana Carme Meix, amb un fragment de La dansada.
Finalment ho han penjat a la xarxa i vet aquí el vídeo.
Vaig intentar llegir en gandesà, marcant al màxim les característiques de la nostra parla...

Un somni musical

2009-04-30T03:40:00.000-07:00

L'altre dia, en un cap de setmana faldut el meu cosí polític, Supercoco Cookiesmonster, em va recomanar un video penjat a la xarxa, que l'havia emocionat. La veritat és que em va encendre la curiositat i el vam mirar desseguida i realment és molt curiós i té tota una feinada per a la seua realització i la música també val la pena, com que m'he decidit a compartir-lo amb tots vosaltres i espero que us serveixi de relaxació...

...nobody knows...

El final d'una nissaga

2009-04-14T04:09:00.000-07:00

Avui fan l'enterrament de la tia Conxita, fins aquí res d'estrany, cada dia va morint gent i en neix d'altra, però com passa a cada persona, té uns lligams familiars concrets i ella s'ha convertit en l'última de marxar de la generació de principis del segle XX. La tia Conxita era la germana petita del meu iaio Antonio de Calaceit i havia nascut a l'any 12 (1912) tenia 87 anys, vuitanta i set, pronunciant la i entre el vuitanta i el set, tal com es diu a Calaceit i com molta altra gent d'aquell poble ha viscut molts anys. Ara ja no queda ningú d'aquella generació a la família i l'arbre va baixant, aprofundint cada vegada més les seues arrels i fent més amples les seues rames.
Per a mi la tia Conxita era una de tantes ties i parentes que teníem a Calaceit i que formava part d'aquells itineraris de visites que fèiem de petits quan hi anàvem els dies de festa o algun diumenge. Tota una ruta per dins d'aquell poble fantàstic, entrant a la casa exacta. Fent la xerrada, menjant panadetes i altres cócs deliciosos, i les ties (i els oncles) veient els xiquets dels nebots. La tia Conxita, la tia Espina, la tia Dominga i l'oncle Jaume, la iaia Angeleta i el iaio Antonio. Només queda la tia Maria, la dona de l'oncle Manuel, que sent la més jove li toca esperar una temporada més.
Però el relleu està garantit, perquè les ties seguixen estant allà, les filles de les ties ara agafen el nou títol i ens esperaran allà els dies de festa, alguns ja no hi viuen, però els dies de festa també hi són, no fos cas que els anessim a veure i no hi hagués ningú.
A veure si hi anem a l'estiu a fer la ruta de les ties, que segur que volen veure els sagals...

Ci rivediamo la setimana prossima

2009-03-14T05:59:00.000-07:00

Trencar la rutina fora de temporada és una cosa que s'agraix, sobretot quan portes molta embranzida. La faena t'absorvix prou com per a no veure-hi més enllà. Per això és d'agrair quan te planteges un viatget.
Les energies ja s'activen d'una altra manera amb els preparatius i en empendre la marxa, ja ni t'ho imagines.
Reconec que la reflexió pot causar sorpresa per a qui seguix en la rutina fins a meitat abril, i fins i tot pot causar una poqueta d'enveja, però "cadascú se pele lo seu préssec", com diuen i "aspavil que va'l carril"

Les mans dels hòmens

2009-03-05T03:29:00.000-08:00

En l'etern debat entre hòmens i dones, de cop apareixen detalls que et porten a la reflexió. Partint de la base que jo sóc un home una mica estrany (dins el conjunt d'hòmens que no han evolucionat i no han estat capaços d'assumir un altre rol més enllà del de caçador-recolector, que ja fa milers d'anys que dura), veig que hòmens tradicionalment masclistes, o masclistes per definició cultural, com poden ser molts dels immigrants que viuen entre nosaltres, s'han posat a fer coses de "dones", o més ben dit, que s'havien atribuït a les dones.
A les cues per esperar els xiquets i xiquetes que surten d'escola cada dia veiem més hòmens immigrants que els van a recollir o a portar. Si ho diem sense etiquetes, veiem pares que van a buscar o portar els seus fills a l'escola. Encara que estigue motivat per la crisi i l'atur, fa que la nostra societat, tal com és ara de canviant, faci algun passet de cara a la igualtat real entre els seus membres.
Ara ja només falta fer passets dins de casa, i que les mans dels hòmens servixquen per a moltes més coses del que servixen ara. Les coses són prou senzilles com per a poder-les aprendre i si tens mans, és per a fer-les servir. Així que, au! A la faena, que no hi ha res millor que la pràctica...

Carnaval a Gandesa

2009-02-23T16:55:00.000-08:00

Com no podia ser d'altra manera, una xalera de cap de setmana. Com passa sempre que la Farsa de Gandesa està entremig.
Organitzar una activitat per a xiquets i xiquetes ja és divertida, però dissabte va ser diferent. Una bona perruca, una mica de maquillatge i aspavil que va'l carril!

Visca el Carnaval!!!

Benvingut a internet, Josep!!

2009-02-18T13:55:00.000-08:00

Veigues tu, després de 4 mesos he trobat la inspiració per a tornar a escriure al bloc. La faena ha estat per a mi per a recordar-me'n de la contrassenya del blogger, però aquí em teniu.
Amb Clio estirant-me les cordes que mouen les meues mans, tornant a omplir l'asgorfa de coses que caldrà guardar davall de la pols.
Lo motiu de tornar a escriure és l'amistat. De fet, des de fa pocs dies hi ha un bon amic que s'ha comprat un ordinador i ha començat a navegar, i la veritat és que s'està convertint en un mariner dels bons perquè cada dia agafa la ciberbarca i a voltar. I en un homenatge als internautes novatos del segle XXI, i en concret a Josep de Calderera, penso que és un exercici complicat entrar en un món desconegut i immens com és ara això d'internet, amb la quantitat de coses que hi arribem a abocar cada dia.
Ja us explicaré quines són les sensacions d'este nou internauta més endavant.

Encara sóc viu!

2008-10-06T16:56:00.000-07:00

Hola a tothom, després de més d'un mes sense escriure res al bloc, torno a posar els dits al teclat encara que només sigue per a recordar que demà fa un any que vaig començar este bloc. La veritat és que repassant aquells primers articles i comparant-los amb l'activitats que ara porto sembla que estigui condemnat a desaparèixer, però no patiu, crec que seguiré i sabré trobar el racó per anar escrivint-hi, que m'agrada.
En un any han passat moltes coses, he publicat comptant este, 112 articles i m'han visitat més de 5.500 vegades. A banda de moltes altres coses que han anat passant i que algunes us he explicat. Posat en una bàscula crec que pesa més la banda bona i per això miraré de trobar més temps per als blocs, que fa temps que no navego.
De tota manera gràcies per llegir-me i per comentar-me.

Ara toquen les Festes Majors de Gandesa

2008-09-03T10:24:00.000-07:00

Encara amb la ressaca de les festes d'Ulldecona i sense haver pogut anar a les de Granollers, on ens han convidat, ens comencem a preparar per a les de Gandesa, tot conicidint amb les tornades a les escoles i a les feines! Sort que hem carregat piles... La veritat és que les festes de Gandesa són les de tota la vida, les que sempre he vist i en les que encara participo activament, per un costat ballant la dansada,la jota de Gandesa, el dissabte 6 de setembre a la tarda. La dansada és el primer ball que vaig aprendre i m'agrada molt ballar-lo, suposo que el ballaré amb la meua germana, que és qui me'n va ensenyar fa molts anys, en els antics locals de la "OJE", on ara hi ha l'Escola de Capacitació Agrària de Gandesa. Ballar a Gandesa sempre m'ha agradat, i ara ho puc fer, com a mínim 2 cops l'any, a festes i a sant Antoni, a més, per a festes ballen altres grups de les Terres de l'Ebre cosa que fa l'acte encara més atractiu i bonic.
L'altre acte en què participo activament és en el pregó de festes i proclamació de les pubilles i hereu, presentant-lo. Ja fa anys ho vaig fer acompanyat i últimament ho faig tot sol. La veritat és que m'agrada fer això, ja que quan era petit tenia certa dificultat per expressar-me en públic, fins que vaig decidir participar en qualsevol activitat que impliqués parlar en públic i un cop vençudes les dificultats, la cosa m'ha agradat i ho segueixo fent.
Cap a Gandesa falta gent! Aquí us enllaço el programa de les festes per si voleu allargar-vos a Gandesa estos dies:

PROGRAMA 2008

Ja són aquí les festes d'Ulldecona!

2008-08-21T17:39:00.000-07:00

Ben aviat començaran les festes d'Ulldecona, i de tots els actes que es fan n'hi ha un que espero especialment, el Ball de Mantons. Es fa el dilluns 25 d'agost a les 12 de la nit, cosa que fa una mica difícil que la gent que no viu a Ulldecona ho pugui veure, però per poc que pugueu, heu de fer l'esforç i anar a Ulldecona, si no enguany, us reserveu per a l'any que ve, que seran les festes quinquennals i hi haurà més moguda.
Si és un acte que espero especialment, és perquè tinc el goig de participar-hi. La meua experiència com a ballador de la dansada de Gandesa, ha fet que m'hagi animat a aprendre-la i a ballar-la, enguany ja per segona vegada, acompanyat de la meua balladora, una falduda de cap a peus que és Ma. José, que també m'acompanya en altres balls no tant folklòrics.
Com a ballador, l'experiència de participar en una ballada de jota ebrenca no és fàcil de descriure, perquè els sentiments et surten i notes la responsabilitat d'estar transmeten una tradició, per això procures fer-ho bé i no equivocar-te, cosa difícil. A Gandesa ja fa més anys que la ballo i la tinc ben apresa, tot i que sempre procures filar prim en els detalls, a Ulldecona cal filar prim igualment per la responsabilitat que implica el fet de ser foraster i ballar la jota d'un altre poble. L'avantatge que tinc és que enmig de gairebé 200 parelles de balladors és més fàcil passar desapercebut.
Feta la crida, us mostro tot el programa de festes, per si us fa goig qualsevol altre dels molts actes que s'hi fan, o per si simplement voleu passar per Ulldecona a conèixer-la una mica més.